- El que no he arribat a entendre mai de les teves idees, papà - li vaig dir -, és allò del pacifisme. Si hem de ser sempre pacifistes, en totes les circumstàncies; si no ens podem defensar mai, passi el que passi...
- Si de pacifistes no n'hem de ser sempre, petita, més valdria no ser-ne mai. Més valdria, en temps de pau, preparar-se per a la guerra; la guerra és una cosa que o bé no es fa o es fa de debò. ¿De què han servit tants anys de propaganda pacífica i antimilitarista si a l'hora de la veritat ens hem deixat arrossegar a la guerra? Només han servit perquè ara, als fronts, els nostres pobres soldats es trobin en condicions d'inferioritat; tot ha hagut d'improvisar-se, fins la idea mateixa d'exèrcit que tants anys de propaganda en contra haviem acabat per destruir en la consciència del poble català. Si no havíem de ser-ho amb totes les conseqüències, era criminal ser pacifista: l'únic que preparàvem era aquest desastre sagnant que estan vivint (no t'hi facis il·lusins) els nostres combatents, a qui ningú no havia preparat per a la guerra; durant anys havíem anat dient que de guerra no n'hi hauria mai més cap...
- Si t'entenc, ¿hauries volgut que no s'hagués fet cap resistència?
- Sí, per estrany que et sembli: és això el que jo hauria volgut. ¿Que els militars i falangistes haurien triomfat des del primer moment? I bé, més valia deixar-los triomfar sense oposar-los cap resistència; també triomfaran de totes passades (sí, filla meva, no val enganyar-nos) i ens hauríem estalviat almenys tanta sang, tants crims, tants incendis i lladronicis que ens deshonoren. La responsabilitat aleshores hauria estat exclusivament per a ells. ¡No fer la guerra, ja que havíem estat preparant el poble durant anys per no fer-la mai! N'hi ha que, adonant-se de la incongruència en què han caigut, ara van dient allò de "fer la guerra a la guerra", "el pacifisme es defensa a canonades"... tristos sofismes que no adoben res. Per fer la guerra a la guerra, per defensar el pacifisme a canonades, havíem d'haver-nos preparat per a la guerra amb temps, ja que no estàvem preparats - tot al contrari -, més valia no fer la guerra...
- Si de pacifistes no n'hem de ser sempre, petita, més valdria no ser-ne mai. Més valdria, en temps de pau, preparar-se per a la guerra; la guerra és una cosa que o bé no es fa o es fa de debò. ¿De què han servit tants anys de propaganda pacífica i antimilitarista si a l'hora de la veritat ens hem deixat arrossegar a la guerra? Només han servit perquè ara, als fronts, els nostres pobres soldats es trobin en condicions d'inferioritat; tot ha hagut d'improvisar-se, fins la idea mateixa d'exèrcit que tants anys de propaganda en contra haviem acabat per destruir en la consciència del poble català. Si no havíem de ser-ho amb totes les conseqüències, era criminal ser pacifista: l'únic que preparàvem era aquest desastre sagnant que estan vivint (no t'hi facis il·lusins) els nostres combatents, a qui ningú no havia preparat per a la guerra; durant anys havíem anat dient que de guerra no n'hi hauria mai més cap...
- Si t'entenc, ¿hauries volgut que no s'hagués fet cap resistència?
- Sí, per estrany que et sembli: és això el que jo hauria volgut. ¿Que els militars i falangistes haurien triomfat des del primer moment? I bé, més valia deixar-los triomfar sense oposar-los cap resistència; també triomfaran de totes passades (sí, filla meva, no val enganyar-nos) i ens hauríem estalviat almenys tanta sang, tants crims, tants incendis i lladronicis que ens deshonoren. La responsabilitat aleshores hauria estat exclusivament per a ells. ¡No fer la guerra, ja que havíem estat preparant el poble durant anys per no fer-la mai! N'hi ha que, adonant-se de la incongruència en què han caigut, ara van dient allò de "fer la guerra a la guerra", "el pacifisme es defensa a canonades"... tristos sofismes que no adoben res. Per fer la guerra a la guerra, per defensar el pacifisme a canonades, havíem d'haver-nos preparat per a la guerra amb temps, ja que no estàvem preparats - tot al contrari -, més valia no fer la guerra...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada