Part II: Historia d’un DINA 3

Intent d’un guió desesperat.

Hi havia una vegada una nena que vivia sota un castanyer amb la seva germana petita. Un dia la germana es va trobar pel camp una rosa lila.
- Aquesta rosa lila és molt lletja. Millor que la tiris –, li va dir la nena plena d’enveja.
Però la germana no li va fer cas, se la va quedar. Va posar la rosa amb aigua i cada dia la cuidava i li donava un petó. La nena cada dia tenia més enveja i gelós de la seva germana. No sabia exactament per què. Però la ràbia creixia dins seu. A la nit, la nena es posava a plorar sota el castanyer, mentre en veu baixa insultava a la seva germana.
Una nit, el castanyer li va parlar:
- Què et passa, petita? Què és el que et fa plorar?
- La meva germana ha trobat una rosa lila. Cada dia la cuida i li dona petons. Jo la miro de lluny, però dia que passa, dia que em molesta més la seva actitud. Desitjo des del fons del meu cor que la rosa s’assequi.
El castanyer la va escoltar molt atentament.
- Jo et puc ajudar. Només cal que durant vint-i-vuit dies mengis cada dia una carcassa punxeguda que guardi quatre castanyes en el seu interior i el cap de vint-i-vuit dies jo faré realitat el teu desig.
La nena va acceptar. Cada dia es menjava una carcassa punxeguda amb quatre castanyes. Però a mesura que el temps passava, li costava més d’empassar el fruit. El coll li feia mal.
Passats els vint-i-vuit dies, el castanyer va tornar a parlar.
- Encara continues volen aquell desig?
La nena no deia res. No podia parlar perquè li feia mal el coll. En realitat, havia perdut l’odi cap a la rosa i la seva germana. Ara només desitjava que aquell dolor acabés.
- Interpretaré el teu silenci com un sí.
Va intentar que la veu sorgís entre el dolor. Però tot va ser inútil. La rosa lila es va assecar. La seva germana va plorar vint-i-vuit dies després de la mort de la flor. Tanmateix el seu dolor va durar vint-i-vuit setmanes i quan la veu va tornar ja no tenia el mateix timbre. De tant en tant, la gola li sagnava.