Un cordill desfilagarsat

Apunts d’algú que seia davant teu.

Intento veure un missatge ocult al fet que s’hagi trobat una balena morta al port de Barcelona. No el trobo. Tot i així, la imatge d’un vaixell arrossegant una balena morta sense adonar-se’n és suggeridora.

S’inaugura la Fira d’Abril de Barcelona amb la polèmica de cada any, els diners negres de rerafons i un grapat de bombetes fent llum. Els ecologistes mut. Mentrestant es manté obert el debat sobre l’obtenció d’energia per fer front a la triplicació de la demanda del seu consum.

L’últim disc de Serrat està escrit en català i es troba entre els més venuts d’Espanya. Demostra això que pot un cantant fer cançons en català i triomfa a Espanya o que si un cantant vol fer cançons en català i triomfar a Espanya, més li val agafar càncer?

Diuen que la gent no va al cinema per la qualitat de les pel·lícules i per la pirateria. El primer cas em permeto el luxe de descartar-ho, tenint en compte les pel·lícules més vistes de l’any passat, entre les quals es troba Torrente. Pel que fa al segon cas, només cal veure el preu de l’entrada als caps de setmana a Barcelona, 6.50€ (o a Sabadell 6.10€) per entendreu tot.

La declaració universal dels drets dels simis em recorda aquelles paraules d’un biòleg a BTV, les quals venien a dir que en un futur els ésser humans sentiríem tanta vergonya del tracte que van rebre els sims pels nostres avantpassats com de l’esclavatge.

Em fa gràcia veure els posters dels pentinats de les perruqueries i les barberies del barri del Raval. Cadascun d’ells representen un prototip de bellesa diferent.

La decadència i la vergonya es manifesta en la proliferació d’individus vestits de blau grana. Una es torna avestruç i perd la fe en la humanitat en veure un grup de turistes vestits de vermell amb la fotografia de Ronaldinho al mig del pit. Desitjo que el Barça torni a la cua i poder seguir vivint sense passar vergonya.

Veient la publicitat, inhabitablement, una es pregunta per què tots els productes dietetics van dirgit únicament i exclusivament a les dones. De fet, si un home menges un pot de cereals rics en fibre o una barreta substitutiva, no es moriria pas (o en tot cas, les possibilitats que això passi són les mateixes que té una dona). Per altra banda, una surt al carrer i veu que la obesitat també afecte als homes en el mateix numero o superior que a les dones. Però en canvi, l’assimetria sí que es produeix en el cas de l’anorexia, la qual per majoria absoluta afecte a les dones.

Festival de Cinema Asiatic de Barcelona. Dear Pyongyang és un documental atípic, en primera persona i molt emotiu. Una bonica i triste història dels nostres dies. Yang Yonghi m’ha tocat la fibra sensible.