La nena que no trobava els mots

Histories traduïdes

Agenollada damunt la terra, plorava una nena en silenci.
- Què et passa, petita? Per què plores? És que potser has perdut alguna cosa valuosa?
La nena negava amb el cap i els llavis apretats.
- Potser no saps on és casa teva?
La nena negava amb el cap i els ulls aclucats.
- Potser s'ha mort algú estimat?
La nena negava amb el cap i els punys oprimits.
- Potser has caigut i t'has fet mal?
La nena negava amb el cap i els genolls doblegats.
- No m'ho vols explicar, petita?
La nena negava amb el cap i la llengua mossegada.
- No és això, senyor. És que no trobo les paraules per explicar-ho.
- Cerca bé, petita. Segur que les trobaràs.
Però la nena no aconseguia albirar cap conjunt de mots capaç d'expressar allò que la feia plorar.
- Si no pots explicar-ho amb paraules, intenta fer-ho amb aquest bastó.
La nena agafava al bastó amb la mà esquerra i intentava dibuixar damunt la terra quelcom que expresses allò que la feia plorar.
- Ja sé el que t'ha fet plorar, petita. Aquest matí no has pogut veure el sol com sortia i això t'ha entristit al dia.
La nena negava amb el cap i mirava la circumferència inscrita damunt la terra.
- Vaja... Sinó és això, segur que per esmorzar no has pogut sucar galetes maries amb llet i això t'ha entristit al dia.
La nena negava amb el cap i tocava la circumferència inscrita damunt la terra.
- Vaja... Sinó és això, segur que el mar s'ha emportat una pilota de colors entranyes endins i això t'ha entristit al dia.
La nena negava amb el cap i esborrava la circumferència inscrita damunt la terra.
- Vaja... Sinó és això, segur que ahir no vas pogué veure la lluna quan anaves a dormir i això t'ha entristit al dia.
La nena negada amb el cap a cada conjuntura que proposava l'home i, a poc a poc, amb el dit aixafava la circumferència inscrita damunt la terra.
- Digues, petita. Per què no vols explicar-me el què et passa?
La nena negava amb el cap i la llengua mossegada.
- No és això, senyor. És que no trobo les paraules per explicar-ho.