Relativisme Cultural

Un lloc estrany

La idea és senzilla i el resultat sorprenent i divertit. Reunir 60 immigrants, residents com a mínim un any a Catalunya, i convertir-los en antropòlegs, és a dir, espectadors (i narradors) del comportament i els costums dels habitants autòctons. El resultat és que els catalans som alts i baixos, grassos i prims, peluts i pelats, diversos i iguals en el vestir, massa cridaners i massa callats, oberts i tancats. Tot això i més, barrejat amb anècdotes personals i situacions racistes. Perquè els catalans també som racistes.
Aquest és el programa que emet TV3 cada dilluns a les 21:30 i permet comprovar que això del relativisme cultural no és cap invenció. Un lloc estrany també s’emet a TVCi a la mateixa hora, pels qui tingui parabòlica i algunes nocions, no gaires, de català.

La idea es sencilla y el resultado sorprendente y divertido. Reunir 60 inmigrantes, residentes como mínimo de un año en Cataluña, y convertirlos en antropólogos, es decir, espectadores (y narradores) del comportamiento y las costumbres de los habitantes autóctonos. El resultado es que los catalanes somos altos i bajos, gordos y delgados, peludos y pelados, diversos e iguales en el vestir, demasiado gritones y demasiados callados, abiertos y cerrados. Todo esto y más, mezclado con anécdotas personales y situaciones racistas. Porque los catalanes también somos racistas.
Este es el programa que emite TV3 cada lunes a las 21:30 y permite comprobar que esto del relativismo cultural no es ninguna invención. Un lloc estrany también se emite a TVCi a la misma hora, para quien tenga parabólica y algunas nociones, no demasiadas, de catalán.


Observaciones sobre lo bello y lo sublime

Llibre de reflexió estètica i ètica del gran filòsof occidental i alemany. Immanuel Kant. En el llibre, Kant, després de clarificar en que consisteix lo bell i lo sublim, té la genial idea (elaborada des de el jo masculí, sense cap dubte) de separar bellesa i intel•ligència en el ésser humà: la bellesa per la dona i la intel•ligència (el sublim) per l’home. Així doncs, en el "capítol III sobre les diferencies entre lo sublim i lo bell en la relació recíproca de ambdós sexes", Kant concep a la dona com un ésser indefens i beneit que necessita estar sota domini masculí per realitzar-se ja que com s’ho passa millor és servint a l’home. El sexe bell (mentre sigui jove), doncs, necessita caçar un home fent ús de la seva bellesa (ja que de intel•ligència en té poca).
Seguidament, en el "capítol IV sobre els caràcters nacionals que descansen en la diferent sensibilitat per lo sublim i lo bell" decideix passar revisió sobre les qüestions de bellesa i sublimitat a les nacions europees primer i del món després. No cal dir que entre els europeus, els alemanys en surten bastant ben parats, pel que fa als espanyols no gaire (són negats per la ciència i el bon gust estètic). Val a dir, però, que el que resulta més sorprenen no són aquestes observacions tan serioses i filosòfiques, sinó la indignació que li provoca Kant la situació de la dona fora de Europa, la qual considera que és horrible i indigne per les dones i que on millor se les tracte és a Europa (a excepció dels canadencs autòctons)S’ha tornat boig el nostre il•lustre savi? De debò és incapaç de veure que la seva concepció de la dona no és molt digne precisament com per anar donant lliçons pel món?
Un llibre gens recomanable per a aquells que pateixen del cor i de la llengua. Per a la resta, ajudarà a entendre una mica millor en que es base el sexisme occidental i a desmitificar una de les grans figures del pensament occidental. (És pot llegir per on-line i fàcilment es pot trobar a algunes biblioteques municipals)

Libro de reflexión estética y ética del gran filósofo occidental y alemán. Immanuel Kant. En el libro, Kant, tras clarificar en que consiste lo bello y lo sublime, tiene la genial idea (elaborada desde el yo masculino, sin lugar a dudas) de separar belleza y inteligencia en el ser humano: la belleza para la mujer y la inteligencia (lo sublime) para el hombre. Así pues, en el "capítulo III sobre la diferencia entre lo sublime y lo bello en la relación recíproca de ambos sexos", Kant concibe a la mujer como un ser indefenso y bobalicón que necesita estar bajo dominio masculino para realizarse puesto que como se lo pasa mejor es sirviendo al hombre. El sexo bello (mientras sea joven), pues, necesita cazar un hombre haciendo uso de su belleza (puesto que de inteligencia tiene poca).
Seguidamente, en "el capítulo IV sobre los caracteres nacionales en cuanto descansan en la diferente sensibilidad para lo sublime y lo bello" decide pasar revisión sobre las cuestiones de belleza y sublimidad a las naciones europeas primero y del mundo después. Ni que decir que entre los europeos, los alemanes salen bastando bien parados, por lo que hace a los españoles no demasiado (son negados para la ciencia y el buen gusto estético). Justo es decir, pero, que lo que resulta más sorprendente no son estas observaciones tan serias y filosóficas, sino la indignación que le provoca Kant la situación de la mujer fuera de Europa., la cual considera que es horrible e indigna para las mujeres y que dónde mejor se las trata está en Europa (a excepción de los canadienses autóctonos). ¿Se ha vuelto loco nuestro ilustre sabio? ¿De verdad es incapaz de ver que su concepción de la mujer no es muy digna precisamente como para ir dando lecciones por el mundo?
Un libro nada recomendable para aquellos que sufren del corazón y de la lengua. Para el resto, ayudará a entender un poco mejor en que se baso el sexismo occidental y a desmitificar una de las grandes figuras del pensamiento occidental. (Es puede leer por on-line y fácilmente se puede encontrar en algunas bibliotecas municipales)


Shakespeare en la selva

A l’aeroport, l’antropòloga Laura Bohanna discuteix amb un amic anglès sobre les interpretacions que els americans fan de Shakespeare. Segons aquest, els americans no poden arribar a entendre correctament el que volia dir l’autor perquè desconeixen les particularitats de la cultura anglesa. Laura discrepa, per a ella les grans obres literàries poden entendres universalment la seva trama principal i només canvien alguns detalls relacionats amb els costums o les dificultats de la traducció. Tanmateix tindrà ocasió de comprovar-ho, explicarà Hamlet a una tribu africana, la història anirà per camins inimaginables i la interpretació final serà molt diferent de la que Bohanna coneixia.
Realment les obres literàries, per molt grans i reconegudes que siguin, tenen una única interpretació? Quin pes tenen els valors socials en la interpretació d’un text? I la llengua?
Text de Shakespeare en la selva en castellà
Comentari meu del text de Shakespeare en la selva en català

En el aeropuerto, la antropóloga Laura Bohanna discute con un amigo inglés sobre las interpretaciones que los americanos hacen de Shakespeare. Según este, los americanos no pueden llegar a entender correctamente lo que quería decir el autor porque desconocen las particularidades de la cultura inglesa. Laura discrepa, para ella las grandes obras literarias pueden entenderse universalmente su trama principal y sólo cambian algunos detalles relacionados con las costumbres o las dificultades de la traducción. Pronto, sin embargo, tendrá ocasión de comprobarlo, explicará Hamlet a una tribu africana, la historia irá por caminos inimaginables y la interpretación final será muy diferente de la que Bohanna conocía.
¿Realmente las obras literarias, por muy grandes y reconocidas que sean, tienen una única interpretación? ¿Qué peso tienen los valores sociales en la interpretación de un texto? ¿Y la lengua?
Texto de Shakespeare en la selva en castellano
Comentario mío del text de Shakespeare en la selva en catalán

Madeinusa i Fatima Mernissi

Barcelona. Diumenge a la tarda. Madeinusa. La historia del príncep que allibera i salva a la princesa del seu destí dramàtic, però amb un final molt femení. Es tracte d’aquell tipus de final que desperta terror en l’imaginari popular masculí. És la princesa sexual (no verge) que es converteix en assassina i que no dubte en sepultar el seu príncep per a alliberar-se, finalment, ella soleta. Lliure i triomfadora, sense ser culpable. Un final magnífic.
Aquest inesperat final, em porta per analogia a la historia de la dona - ocell de les mil i una nits. La dona - ocell equival a la figura de les sirenes o de la dona - foca del nord. La història titulada «L’orfebre Hassan de Bàssora» explica que Hassan era un jove comerciant que va anar a una illa on va veure un ocell molt gros a la platja de nit. A la poca estona l’ocell es va treure el que semblava ser un vestit de plomes i va aparèixer una bella dona. Hassan es va enamorar d’ella i li va robar el vestit de plomes mentre es banyava al mar perquè no surtis volant. Es van casar i van tenir fills. Però un dia, Hassan va tornar a casa i va trobar a la seva dona amb el vestit de plomes. Ella se’l va posar i va marxar, però abans li va dir que s'anava a la seva illa natal. Hassan no sabia on era, però va viatjar per tot el món fins que la va trobar. Finalment va viure feliçment amb la seva dona i els seus fills. Però Fatima Mernissi explica en el llibre l’Harem Occidental la versió de la història que li va explicar la seva àvia Yasmina. Yasmina va titular la historia «La dona del vestit de les plomes» (primera femenització que introdueix, qui és rellevant ja no és Hassan, sinó la dona). La història es desenvolupa més o menys igual, però el final de Yasmina és substancialment molt diferent. Hassan no troba mai l’illa natal de la dona del vestit de les plomes.

Barcelona. Domingo por la tarde. Madeinusa. La historia del príncipe que libera y salva a la princesa de su destino dramático, pero con un final muy femenino. Se trata de aquel tipo de final que despierta terror en el imaginario popular masculino. Es la princesa sexual (no virgen) que se convierte en asesina y que no duda en sepultar su príncipe para liberarse, finalmente, ella solita. Libre y triunfadora, sin ser culpable. Un final magnifico.
Este inesperado final, me lleva por analogía a la historia de la mujer - pájaro de las mil y una noches. La mujer - pájaro equivale a la figura de las sirenas o de la mujer - foca del norte. La historia titulada «el orfebre Hassan de Basora» explica que Hassan era un joven comerciante que fue a una isla dónde vio un pájaro muy grande en la playa por la noche. Al poco rato el pájaro se sacó lo que parecía ser un vestido de plumas y apareció una bella mujer. Hassan se enamoró de ella y le robó el vestido de plumas mientras se bañaba en el mar para que no se fuera volando. Se casaron y tuvieron hijos. Pero un día, Hassan volvió a casa y encontró a su mujer con el vestido de plumas. Ella se lo puso y se marchó, pero antes le dijo que se iba a su isla natal. Hassan no sabía dónde estaba, pero viajó por todo el mundo hasta que la encontró. Finalmente vivió felizmente con su mujer y sus hijos. Pero Fatima Mernissi explica en el libro el Harén Occidental la versión de la historia que le explicó su abuela Yasmina. Yasmina tituló la historia «La mujer del vestido de las plumas» (primera femenización que introduce, quien es relevante ya no es Hassan, sino la mujer). La historia se desarrolla más o menos igual, pero el final de de Yasmina es substancialmente muy diferente. Hassan no encuentra nunca la isla natal de la mujer del vestido de las plumas.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Això depen de com s'entengui. És el tot que determina la part o és la part que determina el tot?