Què és poesia?

Vicente Huidobro
(Santiago de Xile, 1893-1938)

ARTE POÉTICA

Que el verso sea como una llave
que abra mil puertas.
Una hoja cae; algo pasa volando;
Cuando miren los ojos creado sea
y el alma del oyente quede temblando.

Inventa mundos nuevos y cuida tu palabra;
El adjetivo, cuando no da vida, mata.

Estamos en el ciclo de los nervios.
El músculo cuelga,
como recuerdo, en los museos;
Mas no por eso tenemos fuerza:
el vigor verdadera
residen en la cabeza.

¡Por qué cantáis la rosa, oh Poetas!
Hacedla florecer en el poema;
Sólo para nosotros
viven todas las cosas bajo el Sol.

El poeta es un pequeño Dios.

El espejo de agua, 1916

Karl Kraus
(Jicin, 1874-1936)

(...)

Zwischen den Zeilen kann höchstens ein Sinn
verborgen sein. Zwischen den Worten ist Platz
für mehr:
für den Gedanken.

(...)

Daß die Sprachen den Gendaken nicht bekleidet,
sondern der Gedanke in die Sprache hineinwächts,
das wird der bescheidene Schöpfer den frechen
Schneidern nie weismachen können.

(...)

Ich beherrsche nur die Sprache der andern.
Die meinige macht mit mir, was sie will.

(...)

Künstler ist nur einer, der aus der Lösung ein
Rätsel machen kann.

(...)

Die Sprache tastet wie die Liebe im Dunkel der
Welt einem verlorenen Urbild nach. Man macht
nicht, man ahnt ein Gedicht.

(...)

Nacht, 1919

Traducció: C. Vilaseca

(...)

Entre línies pot amagar-se, com a molt,
un sentit. Entre paraules hi ha lloc
per a més:
per al pensament

(...)

Que el llenguatge no revesteix el pensament,
sinó el pensament creix endinsant-se en
el llenguatge, això el modest creador mai no
ho podrà fer entendre al sastre altiu.

(...)

Només domino la llengua dels altres.
La meva fa amb mi el que ella vol.

(...)

L'artista és tan sols aquell que de la
solució pot fer-ne un problema.

(...)

El llenguatge cerca, com l'amor, a les
palpentes, un arquetip perdut en la foscor
del món. No es fa un poema, s'albira.

(...)

Nits, 1919

Fernando Pessoa
(Lisboa, 1888-1935)

POEMAS INCONJUNTOS

Uma vez chamaram-me poeta materialista,
E eu admirei-me, porque nâo julgaa
Que se me pudesse chamar qualquer coisa.
Eu nem sequer sou poeta: vejo.
Se o que escrevo tem valor, nâo sou eu que o tenho:
O valor está ali, nos meus versos.
Tdo isso é absolutamente independente da minha vontade.

Poemas de AlbertoCaeiro, 1946

Traducció: Joaquim Sala-Sanahuja

Una vegada em digueren poeta materialista,
i em vaig quedar astorat, perquè no pensava
que em poguessin donar un nom.
Jo ni tan sols sóc poeta: veig.
Si el que escric té alor, no sóc jo qui en té:
el valor és allà, als meus versos.
Tot això és absolutament indepent de la meva voluntat.

Poemes d'Alberto Caeiro, 1946

Joan Brossa
(Barcelona, 1919-1998)

POEMA

La boira ha tapat el sol.

Us proposa aquest
poema. Vós mateix
en sou el lliure i necessari
intèrpret.

El saltamartí, 1963

Raymon Queneau
(Le Havre, 1903-1976)

POUR UN ART POESTIQUE

Prenez un mot, prenez en deux
faites-les cuire comme des oeufs
prenez un petit bout de sens
puis un grand morceau d'innocence
versez la sauce énigmatique
saupoudrez de quelques étoiles
poivrez et puis mettez les voiles
Où voulez-vous donc en venir?
A écrire
vraiment? à écrire??

Le Chien à la mandoline, 1965

Ibon Sarasola
(Donostia, 1946)

CCLXXVI

Ni ez naiz poeta.
Ni bertso-asmatzaile naiz,
poema egile,
edo hobeki,
poema konstruktore
AGROMAN CONSTRUCTORA DE POEMAS S.A.
Poeta outsider.
Chrisostomos.

Poemagintza, 1969

Traducció: Gerardo Markuleta

Yo no soy poeta.
Soy un inventor de versos,
artesano del poema,
o mejor,
constructor de poemas
AGROMAN CONSTRUCTORA DE POEMAS S.A.
Poeta ousider.
Chrisostomos.

Construcción de poemas, 1969

Mario Benedetti
(Tacuarenbó, Uruguai, 1920)

BOTELLA AL MAR

Pongo estos seis versos en mi botella al mar
con el secreto designio de que algún día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles.

Cotidianas 1978-1979

Octavio Paz
(Mixcoac, Mèxic, 1914-1998)

CERTEZA

Si es real la luz blanca
de esta lámpara, real
la mano que escribe, ¿son reales
los ojos que miran lo escrito?

De una palabra a la otra
lo que digo se desvanece.
Yo sé que estoy vivo
Entre dos paréntesis.

Días hábiles, 1979

Daniel Ruiz-Trillo
(Barcelona, 1973)

POESIA

Poesia és un anagrama o un palíndrom,
poesia és un gest.
Poesia és un sonet sonat,
poesia és una manyaga.

Poesia és retòrica,
poesia és clara i nua.
Poesia és artifici verbal,
poesia és senzillesa.

Poesia és una postal codificada,
poesia és una posta de sol.

Poesia és allò necessari,
El súmmum del non plus ultra
i el non plus ultra del súmmum;
és la condició sine qua non per poder
viure, sobreviure, reviure i perviure.

La poesia ens sosté, és allò que ens fa humans
i que ens ajuda a respirar.
Poesia és tot, tot és poesia.

La poesia és un truc curt.

Partícules i versos, 2003

Roc Casagran
(Barcelona, 1980)

j.

De la mesura neix el gran poema.
La rauxa l'abandono al llit desfet
on duc dones alguna nit. Després
és quan cerco la rima consonant,
el colador de forats ben petits
on no entri mai la meva esgarrifança.
Guardeu les confessions als capellans.
Que siguin ells qui escoltin les bestiesses
d'aquells qui temen l'infern. Que us escalfi
la poesia pura. Mai més fred.

Després de Sarajevo, 2004

PRINCIPI

Hi pot haver poesia
després d'Autschwitz?

Sí, justament per això
ens en cal,

no fos que de nou caiguéssim,
encegats,
al profund ull de l'escala...

L'ull de l'escala

Josep Ma. Ripoll
(Sabadell/Barcelona, 1961)

EL POEMA

Quan et dedico un poema
i t'hi dic coses que no
et sé dir mai de paraula,
no dubtis s qui has de creure;
no em facis cas a mi, no:
creu el poema.

Dels marges, 2004

Esteban Martínez
(Sabadell/Figueres, 1962)

RÉQUIEM

La palabra:
un paisaje
tópico
de sílabas.
Y el poema:
naturaleza muerta
en el lienzo
desprestigiado
de un sueño.
- ¿Escribimos?

Paisajes de la voz, 2005