Parrafada Brutal

Manifesta la seva voluntat creadora: una parrafada brutal, esgotadora, breu com el temps mateix; els punts són part de la història, es tracte d’expressar el present mutilat, mutilat pel temps, per l’instant que arrenca a la carn en el moment suprem, màxim, d’aquella joventut perduda que amb pinces estira i implanta la reconstrucció del cos etern (ara grotesc com les bones trigedies modernes) en un quiròfan anònim i sinònim de bruixeria, de somni de fum, de poció que esborra i recrea el desig d’aquells que no accepten ni s’accepten la mesura destructora, corruptora i extorsionadora del temps, per definició fugues, subtil, discret, sublim que no dóna lloc a cap dubte de la contingent necessitat del canvi i la crueltat del no ser, de la mort manifestada en els budells del conill esquarterat del banquet del diumenge a la nit guarnits amb l’arròs daurat; un cementiri peculiar, profitós, de poques engrunes però no per això amb menys mosques i cucs feliços de gaudi del magnífic festí que l’últim sospir proporciona els nouvinguts o aquells que encara són vius o moren o respiren rítmicament, d’alguna manera ballant una dansa biològica i sagnant, potser inconscientment, lluny del tràgic destí d’aquella abraçada final, finita, que la carn bella o ferma o arrogada o bruta o pobre o neta o rica o terça o lletja retorna cíclicament tota matèria orgànica o inorgànica com si fos aquella parrafada brutal capicua que una vegada la voluntat creadora va manifestar.