Apunts d'una fracassada


-->
Quines tonteries escrivim. Quantes tonteries rellegim. Rellegeixo el que vaig ser jo i tinc vergonya. Tinc vergonya i no em reconec. O potser sí, encara sí, encara queda alguna cosa del que vaig ser, encara queda un rastre d'aquests textos. Encara queden tonteries per dir. Algunes coses em somriuen, com les fotos fosques d'una tarda sevillana. Quantes coses es poden dir amb un mal pols! Quantes paraules entre línies no vaig veure en una foto mal il·luminada! Després d'un temps, és una altra fotografia. Sempre el temps. Però quines tonteries! Quines falses esperances! Llengües que s'enreden i idiomes que parlen. Des de quan les persones parlen! Ni francès, ni alemany, ni àrab, ni castellà, ni hebreu, ni català, ni anglès, ni xinés, ni paixtu, ni mandinga. Quines bajanades! Quantes mentides! Què sé parla jo?! Res, res. Absolutament res. Com ells, potser se'm donen millor les bombes. I és que el temps ens converteix en fracassats i traïdors. Traïdors del que vam ser i ja no som. Traïdors del que creiem ser i ni érem ni serem. Fracassats perquè mai som el que voldríem ser. Volàtils i mutants, de negre a blanc passant pel gris, qui érem i que som i que serem i que no serem. Perquè sempre hi haurà més del que no serem que del què serem. I avui em tempte el verb esborrar. Podria eliminar aquest bloc, totes les seves entrades on no em reconec o no em vull reconèixer. Però per què? Per què esborrar-ho tot, quin millor retrat que aquest per conservar. Quina millor vergonya que oferir! Avui escriu una fracassada que constantment mort, demà ja veurem.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui em tempte el verb esborrar. Avui escriu una fracassada que constantment mort, demà ja veurem.

PD: m'incites a escriure, i no sé ben bé el què. El que si sé és que ets valenta, i jo no.

atentament: Mestíssa de paraules esborrades i creades.