Reflexions sobre el temps

... va recollir la jaqueta.
El temps impalpable, sense substancia, es manifesta en aquest mirall cobert per un rostre estrany. Què som i què hem estat, sospiren les canes des de l'altra banda. Hi va haver un temps que volíem canviar el món, vestir-lo amb teles noves, belles, mai vistes, gairebé màgiques. Com sastres novells somiaven en un patró perfecte, fet a mida, elàstic alhora que just. Mentre fèiem cabdells per la gran gesta, anàvem vivint i sense adonar-nos aquelles bores, cremalleres, sorgits, estrips i costures ens embolcallaven dolçament, en una escalada imparable, fràgil, imperceptible i de nata. I un dia, com el d'avui, un mirall es reflecteix en un rostre irreconeixible, ple de cosits i desfilats, en un joc macabre i inconscient on aquell que volia canviar el món, el món l'ha canviat a ell.
Es va posar la jaqueta...