Una mateixa cosa es pot explicar de mès d'una manera. Però quin sentit pot tenir explicar les coses de varies maneres diferrents? Cada manera d'explicar una cosa és una mirada. Cada mirada ens proporsiona una part de la cosa. Més mirades diferents d'una cosa, més maneres de veure la cosa tindrem i més coneixements adquirim de la cosa. Per què no explicar una cosa de la manera mès clara i entenedora possible? Probablement perquè aquesta manera d'explicar la cosa no es per a tothom igual. Segons el model d'intel·ligencia multiple de Howard Gardner, la millor manera de fer arribar un coneixement algú, depen de quines capacitats mentals mès desenvolupades tingui el subjecte a qui va dirigida la explicació. Aquestes capacitats mentals varien d'un individú al altre. Per tant, la manera mès clara i entenedora d'explicar les coses serà en funció de les capacitats mentals de l'espectador i, per tant, no existeix una única manera d'explicar les coses que sigui clara i entenedora per a tothom.
Els artistes són els que acostumen i tenen l'obligació d'explicar d'una manera diferent les coses de com estem acostumats. Sovint passa que un artista explica alguna cosa a un públic i no l'entenen. El públic no reconeix l'obra i, conseqüentment, tampoc a l'artista. L'artista és oblidat fins que, sovint quan ja és mort, en una època potser inimaginable per l'artista, veuen l'obra d'aquest i, de cop i volta, com si d'un miracle es tractes, de l'obra d'art comença a emana una narració. L'artista oblidat passa a ser reconegut. Potser això passa amb els artistes que reclama aquesta noia, la qual es queixa que tots els artistes parlen igual.
De raó no li falta. Però no nomès a l'art passa això. No només els artistes parlen, tothom parla. També en el periodisme passa. Estem tant acostumats que ens expliquin tot de la mateixa manera, cada cop més, que fins i tot ens oblidem de la mancança de discursos diferents. La noticia de l'home golpejat pel brau de San Fermín va ser explicada amb les mateixes. Algunes acompanyades de paraules aparentment sencilles, amb una capa de fredor i de professionalitat que es presuposa propia d'un telenoticies, sense afegir més del que teoricament veuria un robot humanoide. D'altres passant les imatges a camara lenta, amb les esquitxades de sang impregnant la pantalla, comentant cada segon de la grabació, refregant la degracia i el dramatisme fàcil a la cara dels espectador i, potser, fins i tot, als familiars dels ferits. Una podria semblar més objectiva que l'altra. Cap d'elles ho és. Simplement expliquen el mateix, gairebé de la mateixa manera: una amb una mirada de robot humà i l'altre l'huma morbós. La víctima es troba involucrada en unes circunstàncies gairebé tràgiques que res semblaven preveure el resultat. Podrien algú haver explicat la història a através de la mirada d'un brau acorralat, escridassat, colpejat i fugint. Potser en aquesta història parlariem de responsabilitats, de la relació causa-efecte i que cadascú recull el que sembra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada