El Gran Germà

Avui mentre llegia un llibre asseguda al terra del intercanviador de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el Metro de la Línia 5, s'ha acostat un vigilant dels Transport Metropolitans de Barcelona, vestit de taronja, i m'ha dit que si em passava alguna cosa, que què feia allí, jo li he dit que estava llegint un llibre mentre esperava algú que sortís del metro, l'home s'ha sorprès, m'ha dit que l'havien avisat per radio perquè m'havien vist per la videocamara, i m'ha assenyalat la videocamara, que havia hagut de venir a Diagonal expressament per dir-me que allí no podia estar, li he dit que estava allí perquè no posaven bancs, m'ha dit que ja, però que allí no podia estar perquè sortia la gent del metro, així que m'he aixecat i m'he allunyat del lloc i llavors el vigilant dels Transports Metropolitans de Barcelona ha marxat, com que no hi havia lloc, m'he posat en un cantó dreta i he continuat llegint, he pensat que potser el vigilant de les videocamares s'havia pensat que jo estava fent un complot, que en realitat era una terrorista dissenyant una bomba, he pensat que el personal dels Transports Metropolitans de Barcelona estaven controlant l'espai públic fins i tot quan ja no perillava la seguretat dels ciutadans i de cop hi volta he caigut que ja no hi ha sensesostres dins el metro, que ja ningú es pot aixoplugar del fred i les pluges quan no té casa dins el metro com fa uns anys, i he començat a fixar-me amb el numero de videocamares que m'envoltaven, hi havia videocamares a la sortida a l'exterior del metro, a l'entrada de la validació del metro, a la sortida del metro, a l'andana del metro, a dins del metro i als intercanviadors, els quals segons l'allargada el nombre de videocamares augmentava o disminuïa, en tot moment estava vigilada i en qualsevol moment un vigilant de taronja podia venir i dir-me que allí no podia estar que la gent entrava i sortia del metro, llavors he pensat si era necessari tantes videocamares, si realment havien disminuïts els crims i robatoris per la presencia d'aquestes, si realment amb elles podien evitar que hi haguessin robatoris, i després vaig recordar aquells episodis on havia vist la gent a terra inconscient dins del metro o a l'andana i cap vigilant havia anat va preguntar-li que li passava, també havia recordat tots els avis i avies que s'havien perdut dins del metro i els familiars no sabien on eren i les videocamares semblaven que no havien complet la seva funció de vigilar, i vaig pensar que els crims i els robatoris no es produïen amb més freqüència i a diari perquè realment no estaven en una ciutat tant insegura, amb tantes males persones i monstres i depravats, no per les videocamares, les quals només servien perquè continues llegint dreta.