És un instant, uns petits segons, o potser no arriba això. És aquell instant on els límits semblen trencar-se i el que és ja no és sense deixar de ser i la vida ja no és vida, sense ser mort. És un determinat instant on l’ofec adquireix el protagonisme i la forta tibantor de la corda domina la circulació de la sang. És l’instant on el fer i el deixar de fer, allargar el temps una mica més del compte, intentant inútilment prolongar el plaer, pot convertir una erecció en mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
2 comentaris:
¡Hola! Me paso a saludarte y a agradecerte tu comentario en mi blog. Intentar entender el catalá a las 23:20 horas es demasiado para mí, pero prometo volver. Besos.
Hola Sheyla!
Yo también me paso a saludarte y a agradecerte tu comentario en mi blog. Lamentablemente no entiendo nada de catalán... . Cuídate mucho. Un beso
Publica un comentari a l'entrada