Reia la princesa dreta damunt del fang que tapava el meu cadaver. Somreia vestida de blanc als corbs que veia passar. Els viatgers que passajaven per allí quedaven enlluernats per les seves dolces dents. Aquelles mateixes dents que queien en els malson de les nits d'estiu i provocaven rius de sang que desapareixien a les clavegueres de les grans ciutats de cotó.