És un llibre molt bonic. És tan bonic com la cal·ligrafia que la teva llengua fa sobre la meva pell. Tan bonic però sense història. O potser sí. Potser la història és la presencia, el present de l’aparença, vull dir la teva existència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
1 comentaris:
M´agrada el que escrius.
Publica un comentari a l'entrada