Cada matí, damunt d’un hort d’enciams i naps, et veia jeure des de la finestra fugaç, fumant amb la foguera. La màquina s’emportava la teva imatge i jo, estant dins, me la posava a la butxaca. Un dia, s’aturà la velocitat quotidiana i travessant l’espai que ens separava, vaig anar a cercar-te entre els enciams i els naps. L’impacte de la primera paraula, va fer que et caigués el falç al peu. Un raig de sang m’embrutí la cara. La sang serpentejava damunt la corba de l’agricultura. Els naps es tornaven roses i els enciams de color marró. La pressió de la situació, féu que et caigués l’ull i per un descuit, te’l vaig trepitjar. Sense vista i sense la capacitat de caminar, t’impedia seguir fumant i la foguera et retorna als teus orígens. Ara miro, des de la finestra fugaç, un grapat de cendres que ja no fumen damunt dels enciams.