Lectures d'estiu
Robert Louis Stevenson
El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
Traducció i introducció de Salvador Oliva
Biblioteca Bàsica d’El Periodico
Gavà (Barcelona), 2005
Argument:
El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
Traducció i introducció de Salvador Oliva
Biblioteca Bàsica d’El Periodico
Gavà (Barcelona), 2005
Argument:
Mr. Utterson, un prestigiós advocat londinenc, investiga la presència d’un maligne i misteriós personatge, Mr. Hyde, al voltant de la vida del respectable doctor Jekyll, que sembla tenir-ne cura. De la mà de estranys fins a trobar l’explicació en un final sorprenent. Una gran obra de suspens, amb un tema central, la dualitat humana, la convivència de dues personalitats enfrontades, aspecte recurrent en les creences escoceses. El relat ens parla de la lluita entre la raó i l’instint incontrolat i critica la societat victoriana del moment, alhora que aborda un tema d’actualitat, l’addicció a les drogues.
«Però, malgrat la meva fonda dualitat, no era pas hipòcrita, les meves dues cares eren decididament genuïnes: quan vaig abandonar tota restricció i em vaig enfonsar en la vergonya, no era pas menys jo mateix que quan treballava, a la vida de tothom, per fer avançar el coneixement o per alleujar la pena i el dolor.»
«... m’atreveixo a predir que l’home serà finalment considerat i reconegut com un conglomerat de personalitats diferents, discrepants i independents.»
«Va ser una maledicció que va caure sobre la humanitat el fet que aquestes dues branques incongruents haguessin d’estar lligades en un sol feix, i que, en l’úter agonitzant de la consciència, aquests dos bessons antagònics haguessin d’estar en lluita constant.»
«Les meves dues naturaleses compartien la mateixa memòria però totes les altres facultats eren compartides amb gran desigualtats. Jekyll – que era un compost – planejava i compartia els plaers i les aventures de Hyde, tan aviat amb els temors més sentits com amb l’entusiasme més desenfrenat, però Hyde era indiferent a Jekyll, com a màxim, el recordava de la mateixa manera que un bandit de la muntanya recorda l’espluga on s’amaga quan el persegueixen. Jekyll tenia més que l’interès d’un pare. Hyde tenia més que la indiferència d’un fill. Lligar el destí amb Jekyll representava morir a totes aquelles apetències a les quals ja feia temps que m’havia lliurat secretament, i que al final havia satisfet del tot. Lligar-lo amb Hyde representava morir amb milers d’interessos i aspiracions, i a veure’m, d’un sol i per sempre, rebutjat, sense amics.»
«Però, malgrat la meva fonda dualitat, no era pas hipòcrita, les meves dues cares eren decididament genuïnes: quan vaig abandonar tota restricció i em vaig enfonsar en la vergonya, no era pas menys jo mateix que quan treballava, a la vida de tothom, per fer avançar el coneixement o per alleujar la pena i el dolor.»
«... m’atreveixo a predir que l’home serà finalment considerat i reconegut com un conglomerat de personalitats diferents, discrepants i independents.»
«Va ser una maledicció que va caure sobre la humanitat el fet que aquestes dues branques incongruents haguessin d’estar lligades en un sol feix, i que, en l’úter agonitzant de la consciència, aquests dos bessons antagònics haguessin d’estar en lluita constant.»
«Les meves dues naturaleses compartien la mateixa memòria però totes les altres facultats eren compartides amb gran desigualtats. Jekyll – que era un compost – planejava i compartia els plaers i les aventures de Hyde, tan aviat amb els temors més sentits com amb l’entusiasme més desenfrenat, però Hyde era indiferent a Jekyll, com a màxim, el recordava de la mateixa manera que un bandit de la muntanya recorda l’espluga on s’amaga quan el persegueixen. Jekyll tenia més que l’interès d’un pare. Hyde tenia més que la indiferència d’un fill. Lligar el destí amb Jekyll representava morir a totes aquelles apetències a les quals ja feia temps que m’havia lliurat secretament, i que al final havia satisfet del tot. Lligar-lo amb Hyde representava morir amb milers d’interessos i aspiracions, i a veure’m, d’un sol i per sempre, rebutjat, sense amics.»
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada