La mirada nua que despulla

Petita creació

La mirada nua que despulla ha caigut de molt amunt. Un ull ha rodolat per damunt la terra humida i fèrtil, com un botó d’un abric que es desfà del descosit. Gira sobre si mateix. Observa la caiguda des de diversos angles. En una instantània apareixes tu, dalt del arbre, ple de formigues amb un somriure sense dents. Una ombra diabòlica embrancada en les fulles del cinisme. Rius potser de com la canica bruta d’arena ha perdut la mirada nua que despulla? Ara és una mirada buida, revestida d’arena que fa somriure. Es vesteix de paraules sense oient. Paraules anglosaxones sense identitat. Quin significat tenen les paraules dins d’aquesta mirada bruta que ni pot escoltar ni escolta? Paraules que sense destí s'emmarquen en una imatge insonora. Paraules que es congelen en la sordesa i en la caiguda i en la mirada i en l’arena i en el somriure i en un arbre de fulles cíniques amb una ombra diabòlica que riu de com cau una mirada nua que despulla.