Tirant lo Violador

Estos días se anuncia la última película de Vicente Aranda, basada en la novela del valenciano Joanot Martorell: Tirante el Blanco. El director promociona la película destacando la importancia del sexo, siendo este el principal elemento de la trama argumentativa a juzgar por el eslogan: «En un mundo en guerra, el arma más poderosa es la virginidad de una princesa». Sin embargo, servidora, que no le es extraña la novela de Martorell (al contrario que muchos peninsulares), no acaba de tener claro que escenas de sexo aparecerán en el filme.
Resulta que quien escribe estas líneas le toco hacer un repaso de la obra Tirant lo Blanch en bachillerato y para colmo en selectividad apareció un texto de la novela en la prueba de lengua catalana. Ciertamente, lo destacable de la novela es su contenido realista y la desmitificación de la figura del caballero. Para ilustrar esta valoración, se suele recurrir al capítulo VI de Don Quijote de la Mancha, donde el cura y el barbero salvan al libro Tirante el Blanco de la hoguera:

«-¡Válame Dios! – dijo el cura, dando una gran voz -. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Digoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen. Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida. Llevadles a casa y leedle, y veréis que es verdad dél os he dicho. »


Don Quijote de la Mancha I
Miguel de Cervantes
Edición de John Jay Allen
Catedra Letras Hispánicas
Madrid, 2004

Así pues, el joven Tirant se rompe huesos, coge enfermedades y, también, practica el sexo. A pesar de ello, no creo que la trama principal de la novela sea el lío de faldas, puesto que Carmelina aparece en la mitad del libro. El autor combina la guerra con el amor, dando, siempre, más importancia a la guerra (batallas) que al amor. Por lo que hace a las escenas de sexo, solo hay dos en toda la novela (más de mil páginas) de Tirant y la Carmesina.
Una corresponde a la de la imagen.



La princesa mientras duerme, con ayuda de Plaerdemavida es tocada por Tirant en contra de su voluntad.

«Plaerdemavida lo hi portà e féu-lo gitar al costat de la Princesa. E les posts del llit no aplegaven a la paret envers lo cap del llit. Com Tirant se fon gitat, dix la donzella que estigués segur e no es mogués fins a tant que ella lo hi digués. E ella se posà al cap del llit estant de peus, e lo seu cap posà entre Tirant e la Princesa, e ella tenia la cara devers la Princesa e per ço que les mànegues de la camisa l’empedien, despullà-les, e pres la mà de Tirant e posà-la sobre los pits de la Princesa, e aquell tocà-li les mamelles, lo ventre e d’allí avall. La Princesa despertà’s e dix:
- Val-me Déu, i com est feixuga! Mirau si em pot deixar dormir.
Dix Plaerdemavida tenint lo cap sobre lo coixí:
- Oh, com sou donzella de mal comport! Eixiu ara del bany e teniu les carns llises e gentils: prenc gran delit en tocar-les.
- Toca on te vulles – dix la Princesa -, e no poses la mà tan avall com fas.
- Dormiu e fareu bé, e deixau-me tocar aquest cos que meu és – dix Plaerdemavida -, que jo só ací en lloc de Tirant. Oh traïdor de Tirant, e on est tu? Que si tenies la mà lla on jo la tinc, e com series content!
E Tirant tenia la mà sobre lo ventre de la Princesa, e Plaerdemavida tenia la sua mà sobre lo cap de Tirant, e com ella coneixia que la Princesa s’adormia, fluixava la mà e llavors Tirant tocava a son plaer: e com ella despertar-se volia, estrenyia lo cap a Tirant i ell estava segur. En aquest deport estigueren per més espai d’una hora, i ell tostemps tocant-la.
Com Plaerdemavida conegué que ella molt bé dormia, afluixà del tot la mà a Tirant, i ell volgué temptar de paciència de voler dar fi a son desig, e la Princesa se començà a despertar, e mig adormida dix:
- Què, mala ventura, fas? No em pots lleixar dormir? ¿Est tornada folla, que vols temptar lo que és contra la natura?
E no hagué molt estat, que ella conegué que era més que dona, e no ho volgué consentir e començà a donar grans crits. »


Tirant lo Blanc i altres escrits de Joanot Martorell
Joanot Martorell i Martí Joan de Galba
a cura de Martí de Riquer
Clàssics Catalans Ariel, 1
Barcelona, 1979


La segunda se trata del desvirgamiento de la princesa por la fuerza. Carmesina es violada por Tirant. El título del capítulo lo dice todo: Capítol CDXXXI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell (Como Tirante venció la batalla y por la fuerza de armas entro al castillo)

«- Mon senyor Tirant, no canvieu en treballosa pena l’esperança de tanta glòria com és atènyer la vostra desijada vida. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de vostra bel•licosa força, que les forces d’una delicada donzella no són per a resistir a tal cavaller. No em tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats d’amor no es volen molt estrènyer; no ab força, mas ab ginyosos afalcs e dolços engans s’atenyen. Deixau porfídia, senyor; no siau cruel; no penseu açò ésser camp ni lliça d’infels; no vullau vençre la que és vençuda de vostra benvolença: cavaller vos mostrareu damunt l’abandonada donzella. Feu-me part de la vostra homenia perquè us puga resistir. Ai, senyor! I com vos pot delitar cosa forçada? Ai! ¿E amor vos pot consentir que façau mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea. ¡Guardau, mesquina! ¡Que no deuen tallar les armes d’amor, no han de rompre, no deu nafrar l’enamorada llança! Hajau pietat, hajau compassió d’aquesta sola donzella! ¡Ai cruel, fals cavaller! Cridaré! Guardau, que vull cridar! Senyor Tirant, no haureu mercè de mi? No sou Tirant! ¡Trista de mi! Açò és lo que jo tant desijava? ¡Oh, esperança de la mia vida, vet la tua Princesa morta!
E no us penseu que, per les piadoses paraules de la Princesa, Tirant tingués de fer son llavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la batalla delitosa, e la Princesa reté les armes e abandonà’s mostrant-se esmortida. Tirant se llevà cuitadament del llit pensant que l’hagués morta, e anà cridar la Reina que li vengués ajudar. »


Tirant lo Blanc i altres escrits de Joanot Martorell
Joanot Martorell i Martí Joan de Galba
a cura de Martí de Riquer
Clàssics Catalans Ariel, 1
Barcelona, 1979

Una se pregunta que clase de escenas sexuales aparecerán en la película de Vicente Aranda (aunque no este en mi agenda ir a comprobarlo). Si este es fiel a las escenas del libro, poca sensualidad habrá, aunque siempre hay aquellos que la fuerza y el sexo les sube la libido. Así vamos de bien.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Seria de bastant mal gust que el principal reclam de la pel·lícula segons el director, consistis en violacions i abusos sexuals. Així que espero que no sigui fidel a la historia original.