Riquesa Barcelonina

Si la bossa sona…

Gràcies, Barcelona, per ser tan bonica i alhora tan terrible, tan amable i inhumana; per aquestes nits d’insomni causades pels amants de la gresca sense cor; pel teu trànsit esbojarrat i el teu afany recaptatori; per ser una ciutat temàtica per a rics esbojarrats; pels teus sous ajustats i la teva vivenda inabastable. Gràcies polítics de pa sucat amb oli per donar-me tantes oportunitats per independitzar-me; pel vostre civisme insolidari; per les vostres inútils discussions mirant per sobre de l’espatlla els votants, deixant que les seves esperances es marceixin. Emigro, faig un cop de cap als meus 35 anys i començaré de nou la meva vida a Sevilla, i abandonaré la meva ciutat natal. Em rebran amb els braços oberts i la fragància de la tarongina. La meva ciutat m’ha abandonat. És certa la dita que Barcelona és bona si la bossa sona. Gràcies, Barcelona: et portaré al cor amb amargura i amor.

Moisés Díaz Busanya, Barcelona
El Periódico de Catalunya
2 d’abril del 2006