De lluny veu un trau, profund, fosc, espès, reseguit en si mateix, aparegut damunt la sorra d'un paisatge paridisiac i de postal. Desideix que la palmera ja la enmirallat suficient, que la inacció d'allò idílic és massa empalagòs i passa a l'acció. S'endinsa en el forat negre, encerclat per la terra de la costa, ofegat per la infinit i l'estrató d'un tunel fictici però present. La humitat de les parets entorpeixen els pulmons, el cor s'accelera i, tanmateix, segueix endevant, lluny de la gandula i de les ondulants onades de la platja. Per un moment sembla repensar-s'ho, però ja es massa tard, a la llunyania, un raig de llum trenca l'eterna foscor. Ja gairebé arriba. Li falta poc. Veu el sol, el cel, els núvols i unes formigues mès grosses que ell. El cos se li desintegra en grans de sorra, encerclant el buit.
El cercle del buit (II)
De lluny veu un trau, profund, fosc, espès, reseguit en si mateix, aparegut damunt la sorra d'un paisatge paridisiac i de postal. Desideix que la palmera ja la enmirallat suficient, que la inacció d'allò idílic és massa empalagòs i passa a l'acció. S'endinsa en el forat negre, encerclat per la terra de la costa, ofegat per la infinit i l'estrató d'un tunel fictici però present. La humitat de les parets entorpeixen els pulmons, el cor s'accelera i s'ho repensa. Torna enrera de quatre potes. Primer els peus, després les mans. Com un cranc, retorna els inicis. Li falta poc. Però ell no ho sap, fins que no veu el sol, el cel, els núvols i unes formigues mès grosses que ell. El cos se li desintegra en grans de sorra, encerclant el buit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada