La fotografia la vaig fer, desde un angle privilegiat (just al darrera i havia una periodista de Telemadrid) on previament i amb molta meticulositat havia empentat el públic dels xiulets i els pins, els avis que portaven una capa de bandera i els que se sabient de memoria les cançons que cantaven mentre aixecaven la bandera. Això sí, amb molt respecta i amor.
Ahir vaig passar molta vergonya sota un sol que cremava, enlluernador. Tanta insolació, tanta gent, la rectitud d'un acte institucionalitzat, un patriotisme més que amenit... I tot per veure l'actuació de Noa Achinoam Nini amb l'Orquestra àrab de Barcelona. Un dia memorable, un duet perfecte per a mi. Ja havia vist Orquestra àrab de Barcelona i havia sentit a Noa en solitari i amb l'aburrida veu de Serrat. Però no vaig poder escoltar res.
Allí passejaven polítics, el públic mut. Allí desfilaven respectablement els fills de puta dels mossos, el públic solemne. Només quan sona la música de Noa va començar la guerra cívil. Crits, insults, xiulets i aplaudiments. Uns insultant-se a altres. Boicot a Israel. Propalestins. Dient puta a la cantant. Què no, senyor, que no hi ha constancia que la dona sigui prostituta, que s'equivoca de persona. Dient moro a Aziz El Kodari. Sí, i? Uns dubtant de la catanitat dels altres.
- Nena, que estas d'esquena a la senyera, no et fa vergonya? I tu et fas dir catalana?
Que no senyor, que aquesta no es la discusió. Tant fa que estigui de cara, d'esquena o follant-se la senyera, la discusió és que no em deixen escoltar la música.
- Apren a parlar català.
Que aquesta no és la qüestió, que tant me fa si sap o no parlar català. La qüestió és que no se sent la música.
I d'altres fent una lliçó sobre com s'estima Catalunya.
- I tu estimes Catalunya?
En resum, entre discussions estèrils i fantasmes absurts de disputes polítiques, no vaig sentir res amb condicions. Festa fotra.
Conclusió: No m'hi veuran mès un 11-S a la Ciutadella.
Post Data: L'acte institucional que es refereix el text és sobre l'actuació de la cantant israelí Noa amb Orquestra àrab de Barcelona, representant una versió dels cantant dels ocells. L'acte va ser boicotejat en major o menor mesura per uns grup promogut per IVC propalestina. Segons ells Noa és proisrael i anima a la violencia de l'estat israelí. Res tenia de simbólic ni significatiu per a ells que interpretes una cançó popular catalana com pot ser el cant dels ocells (cançó que simbolitza la Pau) ni que ho fes amb la orquestra àrab de Barcelona (grup músical integrat per 4 marroquis i 2 catalans, que defensen un islam no violent i que promou el diàleg).
Ahir vaig passar molta vergonya sota un sol que cremava, enlluernador. Tanta insolació, tanta gent, la rectitud d'un acte institucionalitzat, un patriotisme més que amenit... I tot per veure l'actuació de Noa Achinoam Nini amb l'Orquestra àrab de Barcelona. Un dia memorable, un duet perfecte per a mi. Ja havia vist Orquestra àrab de Barcelona i havia sentit a Noa en solitari i amb l'aburrida veu de Serrat. Però no vaig poder escoltar res.
Allí passejaven polítics, el públic mut. Allí desfilaven respectablement els fills de puta dels mossos, el públic solemne. Només quan sona la música de Noa va començar la guerra cívil. Crits, insults, xiulets i aplaudiments. Uns insultant-se a altres. Boicot a Israel. Propalestins. Dient puta a la cantant. Què no, senyor, que no hi ha constancia que la dona sigui prostituta, que s'equivoca de persona. Dient moro a Aziz El Kodari. Sí, i? Uns dubtant de la catanitat dels altres.
- Nena, que estas d'esquena a la senyera, no et fa vergonya? I tu et fas dir catalana?
Que no senyor, que aquesta no es la discusió. Tant fa que estigui de cara, d'esquena o follant-se la senyera, la discusió és que no em deixen escoltar la música.
- Apren a parlar català.
Que aquesta no és la qüestió, que tant me fa si sap o no parlar català. La qüestió és que no se sent la música.
I d'altres fent una lliçó sobre com s'estima Catalunya.
- I tu estimes Catalunya?
En resum, entre discussions estèrils i fantasmes absurts de disputes polítiques, no vaig sentir res amb condicions. Festa fotra.
Conclusió: No m'hi veuran mès un 11-S a la Ciutadella.
Post Data: L'acte institucional que es refereix el text és sobre l'actuació de la cantant israelí Noa amb Orquestra àrab de Barcelona, representant una versió dels cantant dels ocells. L'acte va ser boicotejat en major o menor mesura per uns grup promogut per IVC propalestina. Segons ells Noa és proisrael i anima a la violencia de l'estat israelí. Res tenia de simbólic ni significatiu per a ells que interpretes una cançó popular catalana com pot ser el cant dels ocells (cançó que simbolitza la Pau) ni que ho fes amb la orquestra àrab de Barcelona (grup músical integrat per 4 marroquis i 2 catalans, que defensen un islam no violent i que promou el diàleg).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada