Flickr, jasohill

Hi ha un arbret vora al camí
vinclat cap al terra.
De l'arbret tots els ocells,
volen ben lluny.
Tres al nord,
tres a l'orient,
d'altres cap al sud
i l'arbret es queda sol,
lliure del mal temps.

I a la mare jo li dic
Mare no em tormentis
perquè, mare, tot d'un cop,
en ocell em torno.
Vull pujar damunt l'arbret
i vull bressolar-lo
Tot l'hivern i encara més
amb una cançó.

I la mare diu al fill
mentre els ulls li ploren.
ai deu meu
que et gelaràs
estan damunt l’arbret

I a la mare jo li dic
als seus ulls preciosos
tan se val que vingui al fred
vull tornar-me ocell.

I la mare fent grans plors
pren deu meu, senyor
pren això, aquest mocador
perquè no et refredis
les sabates són aquí
mal hivern arriba.
Tapat amb aquest llençol
no em facis patir.

Pren també l'abric d'hivern.
Has perdut el cap,
potser vols ser un convidat
entre els qui reposen.
Alça l'ala, tot el pes,
massa, masses coses
i la mare ja ha vestit
al petit ocell.

I amb tristesa miro als ulls
de la meva mare,
són amor,
no m'ha deixat
en ocell tornar-me.

Hi ha un arbret vora al camí
vinclat cap al terra.
De l'arbret tot els ocells
volen ben lluny.

L’arbret
Iaie, Lídia Pujol