Quan la realitat et supera és gairebé impossible submergir-te en la ficció, ja que qualsevol ficció se’t presenta més real que la mateixa realitat. De cop i volta, la carn és paper mullat i tot allò que semblava transcendental és fàcilment prescindible, fins i tot un passatemps (potser massa llarg). Els pilars és converteixen en grans de sorra. Un cop mal·leables, res té sentit, el respecte s’esfuma i allí queden despullats, els personatges de l’antiga tragèdia (ara convertida en tragicomèdia).