- Com em deia quan era petita?
- Alba, et deies Alba. Sempre t’has dit Alba.

Com si es tractes de la veritable essència, el concepte es manté, repetible i constant. Galopant a través del temps, impertorbable, en línia recta, la paraula invariable, gairebé màgica, es fa present. Innocentment, la pregunta manifesta el que és evident, a grans canvis, noves paraules. Parafrasejant, el que vam ser, ja no som.