La dona que menjava companys de pis

Madame Mucacalaguay declara...
«...que cremaria el company de pis o el portaria a Montjuic.
...que la revetlla de Sant Joan ha passat de llarg i ja és hora de fer una foguera.
... que si la gasolina fos més barata, en compraria un pot i el tiraria damunt del company de pis.
... que la carn cremada fa molt bona olor.
... que un cop el company de pis fos cendres, els caps de setmana serien lliures d’interferències.
... que el company de pis és un porc i un deixat.
... que si realment existís una justícia divina i objectiva, cauria un llampec damunt del cap del company de pis.»
Un cop signat, Madame Mucacalaguauy manifesta una actitud en vers al company de pis:
«agressivitat, violència, paranoia, ansietat, venjança, odi, ràbia, destrucció, menyspreu, piromania, rebuig, fàstic, maldat, degeneració.»
Per aquesta raó, Madame Mucacalaguay queda catalogada com a un perill públic pels companys de pis estúpids.

Nyam, nyam..