AL OTRO LADO (Auf der anderen seite), dir. Fatih Akin



SINOPSIS
A través de una serie de encuentros, relaciones e incluso muertes, las frágiles vidas de seis personas se cruzan durante sus viajes emocionales hacia el perdón y la reconciliación en Alemania y Turquía.
Nejat no mira con buenos ojos la relación que su padre Ali mantiene con la prostituta Meter. Pero todo cambia cuando descubre que ella manda dinero a Turquía para pagar los estudios universitarios de su hija. La inesperada muerte de Yeter distancia al hijo y al padre. Nejat decide irse a Estambul a buscar a Ayten, la hija de Yeter.
Pero Ayten, una activista política que huye de la policía turca, se ha ido a Alemania. Allí conoce a Lotte, que le ofrece su casa, algo que no gusta a su madre Susanne, una mujer bastante conservadora. La policía detiene a Ayten. Su petición de asilo político es denegada y la deportan a Turquía donde es encarcelada. Lotte se traslada a Turquia en un intento desesperado por liberar a Ayten.

Web Oficial

COSES QUE M’AGRADEN…
• La simbologia del títol.
El otro lado és on van els morts, metafòricament, però també literalment: el repatriament dels cossos sense vida.
El otro lado són els viatges de Turquia a Alemanya i d’Alemanya a Turquia. És el canvi de l’espai i el temps, però també l’intercanvi cultural.
El otro lado són els trajectes que a travessen Istanbul amb el vaixell. És el trajecte que va de la presó a casa (llibertat) i de casa (llibertat) a la presó.
• La mobilitat intercultural. Els personatges poden conviure entre varies realitats culturals simultàniament. Aquesta capacitat constitueix part de la seva identitat. La figura prototípica que encarna aquest pont cultural és Nejat, el qual a Alemanya és un respectat professor d’universitat de llengua alemanya d’origen turc, mentre a Turquia es un intel•lectual alemany propietari d’una llibreria de literatura alemanya,
• Crític amb la política turca, però també amb la Unió Europea. Els grups contraris al govern turc no són salvadors, sinó integristes musulmans.
• Trenca amb la imatge estereotipada dels turcs, especialment de les dones, les quals tenen un caràcter fort i són difícils de dominar. Per altra banda, la religió no és el tema central ni el que determina la trajectòria de les vides dels personatges. De fet, sovint no és comporten com a modèlics musulmans.
• L’estètica de l’escena final de la pel•lícula.
• La música.

COSES QUE NO M’AGRADEN...
• Famílies monoparentals del mateix sexe. Les noies només tenen mare i el noi només té pare. Per què cap dels personatge té relació amb el parent de sexe oposat?
• Yeter es mor. Per què sempre han de morir les dones que porten una vida moralment reprovable?
• Final obert, però alhora rodó. El principi comença tal com acaba, tanmateix les histories resten sense conclusió. L’argument no esdevé tancat.

ANOTACIONS ABSURDES
• Les casualitats que fan que les vides dels sis personatges s’entrecreuin, no són percebudes per igual per l’espectador i els personatges. L’espectador pot veure la relació que hi ha entre ells, tanmateix els personatges sovint no arriben a ser mai conscient de la relació que els uneix. D’aquesta manera, pels personatges no existeixen aquestes casualitats.