water by *sinziana on deviantART

Després de tres cents cinquanta anys de silenci, va començar a parlar. Primer ho va fer en llatí, la llengua mare. Com si abans d’aquesta no hagués existit cap altre parla més dolça i entenedora. A mida que passaven les hores, el discurs s’entortolligava, s’estirava i es tensava, cap a camins inimaginables, on sovint qüestionaven la racionalitat vigent. Els mots cada cop eren més dispersos, enrarits, desordenats i menys entenedors. El cap de tres cents cinquanta dies, va començar a parlar en el llenguatge groller i vulgar, la llengua catalana. Ara els sons eren crits, crits de violència. Era la violència d’aquell que parla i ningú l’entén ni sap què diu ni de què parla. El cap de tres cents cinquanta hores, proclamava, en una illa caribenya, la independència de Catalunya. Tres cents cinquanta minuts més tard, el mar ofegava l’última paraula i tres cents cinquanta segons després de la mort, l’aigua salada havia inundat la terra.