Va voler tornar a aquell dia on havia sigut feliç sota l’aurora d’un camp de flors. Va recorre les coordenades que va creure convenients i es va adonar que havia mort. Va saber que era mentida que només es podia viure una vegada. Va comprovar que el temps no era lineal ni constant i que no hi havia mesura humana que el pogués capturar. Va entendre que havia mort i nascut varies vegades i que totes elles ho havia fet d’una manera diferent. Aquell dia no es tornaria a repetir, perquè aquell que havia sigut feliç ja no existia.