La sort dels rebels

Destrucció, aniquilació, pols, cendra. La rebel•lió del dolor. La frustració de no ser allò que la voluntat desitja ser. El membre mutilat es fa present. Sentiments ofegats que surten en forma de lladrucs, de mossegades, de insults. Animal automutilat, limitat, que vol el que no pot ser, es rebolca en el dolor mentre fereix a les demés bèsties. Gaudeix agredint, obrint, esquarterant, mullant el dit sobre la nafra oberta. Herois convertits en sorra i en paper, ideals xafats i bruts, tradició esquinçada, tot ho endrapa la fera. La lenta agonia dels altres, la desgracia dels altres, serveix perquè el foc es mantingui viu. Rierols de sang i carn pudent recorren el nou món. La rebel•lió és un fet. La revolució esdevé. El guant capgirat ja no té mà. La fera mutilada regna. Passeja d’un cantó a l’altre, ufana, orgullosa dels somnis i alegries convertides en fum. Ella, impertinent, és reina de l’eterna soledat.