Mentre juga a plastilina, endrapa la forma i els colors. Els colors i la forma cauen gola avall, plastificats. Sempre ha sentit devoció pel plàstic, per l’artificialitat humana, per la creació de la forma i la matèria. També per les diferents maneres de dir una mateixa cosa. Tot i que sap, que la manera de dir una cosa defineix la cosa i el significat ve determinat per aquesta. Això suposa, lògicament, que no és la mateixa cosa. Car si la manera de dir la cosa defineix la cosa i les coses entre elles no són dites de la mateixa manera, no poden ser les mateixes coses. Tanmateix, li agrada presentar-les com si fossin iguales, equivalents, homogènies en significat, per això juga a plastilina.