Des de l’agonia...
No podràs viure una altra vegada. Aquesta és la única vida que hauràs tingut. Has viscut sola, sense déus ni dimonis. Sola has caminat, corregut, nedat i entrebancat. Cap de les teves accions han sigut bones, però tampoc dolentes. Només han sigut accions executades per la necessitat o la voluntat. Les quals han anat configurant la teva vida, potser en forma d’espiral o d’esfera o sense cap forma concreta. Però sobretot reinterpretativa, abstracte, irracional. No intentis buscar el significat, ni la raó. No la jutgis, ni tant sols li busquis la successió en les accions. No pots estar segura que les accions tinguin un ordre determinat i que alterant-lo el resultat sigui diferent. No saps quina és conseqüència de quina, ni tant sols si realment les accions tenen conseqüències. No saps quina podria haver estat anul·lada ni quina modificada, car la necessitat i la voluntat no sempre són oposades. Morat tranquil·la, fora de culpa i penediments, sabent-he un miracle de l'atzar.
2 comentaris:
No te equivoques, yo no soy polémica. Polémico es quien me lee.
veo el ojo que me mira..
Volar, deixar-se endur pel vent, estavellar-se contra les roques. Inevitable final ni tan sols trist.
Publica un comentari a l'entrada