GUIA: Passin, passin. Vagin seien. Aquí els francesos. Molt bé. Així. Va, no us despisteu. Els alemanys aquí. A la dreta els italians. El d’allí, vingui. No es perdi. D’on és? Espanyol? Doncs li toca aquell cantó d’allí.
VEU EN OFF (des de uns altaveus): D’aquí uns moments, podreu assistir al fabulós i mil·lenari ritual del canibalisme de la tribu Rucu-ruc. Contemplareu la mort dignificada. Sentireu en la vostra pell, el plaer i l’honor de ser menjat pel cap tribal Rucu-ruc.
(El grup de turistes se seuen a les butaques. Cada un d’ell ha aconseguit trobar el seu lloc. Preparen les cameres fotogràfiques i de filmar. Comenten el color de les cortines del teatre en diferents llengües però en el mateix to. Un jove d’Estats Units badalla. Alguns senten un nus a l’estómac, probablement el sopar no els ha sentat bé.)
VEU E N OFF (des de uns altaveus): Ja ha arribat el moment que tots estàvem esperant.
(Les cortines donen pas a un cassola amb aigua bullent. Un negre amb plomes mira a la multitud. Diu unes paraules que ningú entén. Alguns flaixos es disparen. Un anglès comenta la combinació de colors de les plomes del negre a la seva dona.)
VEU EN OFF (des de uns altaveus): Tum-tum demana un voluntari.
(Cinc persones del públic s’aixequen. El negre s’acosta al públic. Assenyala a algú)
TURISTA U: Jo?
VEU EN OFF (des de uns altaveus): Sembla que ja tenim un voluntari.
(El negre fa que sí amb el cap. L’acompanya a la cassola. El públic prepara les cameres.)
TURISTA DOS: Goita’l. Quina gràcia. Ja de petit, sempre volia participar als espectacles. L’hauries d’haver vist al circ.
VEU EN OFF (des de uns altaveus): La tribu Rucu-ruc sempre ha estat formada per grans guerrers que competien amb altres tribus.
(Apareixen de darrera del plató, quatre negres més amb unes llances. Se situen al voltant del turista voluntari. Comencen a clavar-li les llances. Crida com un porc. La sang surt disparada i taca a algú del públic. Els flaixos es disparen. Altres pitgen un triangle verd, d’altres la paraula play. S’escolten aplaudiments i xiulets. El públic està eufòric.)
TURISTA DOS: Ja veuràs quan ho vegin els companys de feina.
(El turista voluntari està per terra dessagnat però feliç. El negre de les plomes comença a menjar-se un dit)
VEU EN OFF (des de uns altaveus): Quan un guerrer de la tribu Rucu-ruc aconseguia vèncer un altre guerrer d’una altra tribu, era costum oferir la seva carn al cap de la tribu guanyadora. Aquest feia un gran banquet. D’aquesta manera, el guerrer derrotat era dignificat. Ser menjat per el cap tribal, era un honor.
VEU EN OFF (des de uns altaveus): D’aquí uns moments, podreu assistir al fabulós i mil·lenari ritual del canibalisme de la tribu Rucu-ruc. Contemplareu la mort dignificada. Sentireu en la vostra pell, el plaer i l’honor de ser menjat pel cap tribal Rucu-ruc.
(El grup de turistes se seuen a les butaques. Cada un d’ell ha aconseguit trobar el seu lloc. Preparen les cameres fotogràfiques i de filmar. Comenten el color de les cortines del teatre en diferents llengües però en el mateix to. Un jove d’Estats Units badalla. Alguns senten un nus a l’estómac, probablement el sopar no els ha sentat bé.)
VEU E N OFF (des de uns altaveus): Ja ha arribat el moment que tots estàvem esperant.
(Les cortines donen pas a un cassola amb aigua bullent. Un negre amb plomes mira a la multitud. Diu unes paraules que ningú entén. Alguns flaixos es disparen. Un anglès comenta la combinació de colors de les plomes del negre a la seva dona.)
VEU EN OFF (des de uns altaveus): Tum-tum demana un voluntari.
(Cinc persones del públic s’aixequen. El negre s’acosta al públic. Assenyala a algú)
TURISTA U: Jo?
VEU EN OFF (des de uns altaveus): Sembla que ja tenim un voluntari.
(El negre fa que sí amb el cap. L’acompanya a la cassola. El públic prepara les cameres.)
TURISTA DOS: Goita’l. Quina gràcia. Ja de petit, sempre volia participar als espectacles. L’hauries d’haver vist al circ.
VEU EN OFF (des de uns altaveus): La tribu Rucu-ruc sempre ha estat formada per grans guerrers que competien amb altres tribus.
(Apareixen de darrera del plató, quatre negres més amb unes llances. Se situen al voltant del turista voluntari. Comencen a clavar-li les llances. Crida com un porc. La sang surt disparada i taca a algú del públic. Els flaixos es disparen. Altres pitgen un triangle verd, d’altres la paraula play. S’escolten aplaudiments i xiulets. El públic està eufòric.)
TURISTA DOS: Ja veuràs quan ho vegin els companys de feina.
(El turista voluntari està per terra dessagnat però feliç. El negre de les plomes comença a menjar-se un dit)
VEU EN OFF (des de uns altaveus): Quan un guerrer de la tribu Rucu-ruc aconseguia vèncer un altre guerrer d’una altra tribu, era costum oferir la seva carn al cap de la tribu guanyadora. Aquest feia un gran banquet. D’aquesta manera, el guerrer derrotat era dignificat. Ser menjat per el cap tribal, era un honor.
Considerem els castellanoparlants desconeixedors del català o els coneixedors del castellà tot i no parlar-lo.
GUIA: Pasen, pasen. Vayan sentándose. Aquí los franceses. Muy bien. Así. Va, no os despistéis. Los alemanes aquí. A la derecha los italianos. El de allí, venga. No se pierda. ¿De donde es? ¿Español? Pues le toca aquel rincón de allí.
VOZ EN OFF (desde unos altavoces): De aquí unos momentos, podréis asistir al fabuloso y milenario ritual del canibalismo de la tribu Rucu-ruc. Contemplareis la muerte dignificada. Sentiréis en vuestra piel, el placer y el honor de ser comido por el jefe tribal Rucu-ruc.
(El grupo de turistas se sientan en las butacas. Cada uno de ellos ha conseguido encontrar su lugar. Preparan las cámaras fotográficas y de filmar. Comentan el color de las cortinas del teatro en diferentes lenguas pero en el mismo tono. Un joven de Estados Unidos bosteza. Algunos sienten un nudo en el estomago, probablemente la cena no les ha sentado bien.)
VOZ EN OFF (desde unos altavoces): Ya ha llegado el momento que todos estábamos esperando.
(Las cortinas dan paso a una cazuela con agua hirviendo. Un negro con plumas mira a la multitud. Dice unas palabras que nadie entiende. Algunos flaxes se disparan. Un inglés comenta la combinación de colores de las plumas del negro a su mujer).
VOZ EN OFF (desde unos altavoces): Tum-tum pide un voluntario.
(Cinco personas del público se levantan. El negro se acerca al público. Señala a alguien.)
TURISTA UNO: Yo?
VOZ EN OFF (desde unos altavoces): Parece que ya tenemos un voluntario.
(El negro hace que sí con la cabeza. Lo acompaña a la cazuela. El público prepara las cámaras.)
TURISTA DOS: Míralo. Qué gracia. Ya de pequeño, siempre quería participar en los espectáculos. Lo tendrías que haber visto en el circo.
VOZ EN OFF (desde unos altavoces): La tribu Rucu-rucu siempre ha estado formada por grandes guerreros que competían con otras tribus.
(Aparece de detrás del platón, cuatro negros más con unas lanzas. Se sitúan alrededor del turista voluntaria. Empiezan a clavarle las lanzas. Grita como un cerdo. La sangre sale disparada y mancha a alguien del público. Los flaxes se disparan. Otros aprietan un triangulo verde, otro la palabra play. Se escuchan aplausos y silbidos. El público está eufórico.)
TURISTA DOS: Ya verás cuando lo vean los compañeros de trabajo.
(El turista voluntario está por el suelo desangrándose pero feliz. El negro de las plumas empieza a comerse un dedo.)
VOZ EN OFF (desde unos altavoces): Cuando un guerrero de la tribu Rucu-ruc conseguía vencer a otro guerrero de otra tribu, era costumbre ofrecer su carne al jefe de la tribu ganadora. Este hacía un banquete. De esta manera, el guerrero derrotado era dignificado. Ser comido por el jefe tribal, era un honor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada