Dolça és la ressaca de la festa. Draps de quatre branques tortes que sagnen damunt d’una llengua de paper mullat mentre algú explica la llegenda.
«Fa molt i molt i molt de temps, un terrible i ferotge drac de quaranta metres quadrats va cruspir-se una bonica i virginal princesa de Montblau en mig d’una multitud que passejava per la Rambla xocant tràgicament i sense remei entre ells».
Una pausa narrativa i el negoci servit. Vol una rosa o un llibre? No ho sé, però quaranta mentre quadrats és poc per viure-hi. Potser sí. I li roba el temps un llibre titulat Femenism Art. De reüll descodifica. Does the women must be enter naked en this museum? Despullades... No s’atura. The 5% of the artist that exhibit are women. The 85% of the nude are women.
«Certament, el rei de Montblau esperava un cavaller bèl•lic i elegant que salvés la seva filla de la bèstia salvatge. Però els ossos de la princesa anaven d’un cantó a l’altra dins de la mandíbula del rèptil. La carn cruixen i els crits de la monarca s’enlairaven i expandien per la comarca sense trencar la son ni la lluna».
Al tren, una rosa es desfà sota la mà masculina de qui no vol perdre el poder. Mira per la finestra i el paisatge es mou. La mà tacada de rosa embruta de roig la blanca pàgina d’un llibre partit. Aquesta és una trista historia amb papers desajustats i tràgic final.
«La ferum de la morta contaminava els nassos de Montblau. Poca cosa són les princeses. El mata moros no venia mai, ni tan sols dalt d’un cavall negre. Potser li havia caigut la creu roja pel camí o estava retingut en algun peatge. Temps i temps i temps seguia. La princesa desfullava roses i llibres mentre s’ofegava en la seva pròpia sang.»
Feliç dia dels enamorats, llegeix en els embolcalls.
«Fa molt i molt i molt de temps, un terrible i ferotge drac de quaranta metres quadrats va cruspir-se una bonica i virginal princesa de Montblau en mig d’una multitud que passejava per la Rambla xocant tràgicament i sense remei entre ells».
Una pausa narrativa i el negoci servit. Vol una rosa o un llibre? No ho sé, però quaranta mentre quadrats és poc per viure-hi. Potser sí. I li roba el temps un llibre titulat Femenism Art. De reüll descodifica. Does the women must be enter naked en this museum? Despullades... No s’atura. The 5% of the artist that exhibit are women. The 85% of the nude are women.
«Certament, el rei de Montblau esperava un cavaller bèl•lic i elegant que salvés la seva filla de la bèstia salvatge. Però els ossos de la princesa anaven d’un cantó a l’altra dins de la mandíbula del rèptil. La carn cruixen i els crits de la monarca s’enlairaven i expandien per la comarca sense trencar la son ni la lluna».
Al tren, una rosa es desfà sota la mà masculina de qui no vol perdre el poder. Mira per la finestra i el paisatge es mou. La mà tacada de rosa embruta de roig la blanca pàgina d’un llibre partit. Aquesta és una trista historia amb papers desajustats i tràgic final.
«La ferum de la morta contaminava els nassos de Montblau. Poca cosa són les princeses. El mata moros no venia mai, ni tan sols dalt d’un cavall negre. Potser li havia caigut la creu roja pel camí o estava retingut en algun peatge. Temps i temps i temps seguia. La princesa desfullava roses i llibres mentre s’ofegava en la seva pròpia sang.»
Feliç dia dels enamorats, llegeix en els embolcalls.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada