Una de ONG

Se'm presenta un noi somrient, simpàtic, amistós, amb una carpeta al davant. Em tranquil·litza:
- No tinguis por que no menjo a ningú i no tinc intenció de vendre't res.
Em barra el pas i torna a somriure.
- Coneixes Unicef?
- Sí.
- Clar, qui no coneix Unicef. Formes part d'alguna ONG?
- No i tampoc vull.
I em disposo a marxar, a esquivar la seva cara somrienti hipocrita i seguir caminant pels carrers aplatanats de la ciutat comptal. Però el noi li agrada perdre el temps.
- Per què no?
Ja vaig respondre la pregunta a un noi similar a ell, tant somrient, amistós com ell. En aquella ocasió vaig respondre la pregunta: “dones els diners i no notes la millorà per enlloc. Dubtes d'on inverteixen els diners, si s'embutxaquen la bona fe o la mala consciència o només serveixen per pagar-se viatges arreu del món amb l'excusa d'ajudar.” En aquella ocasió, era Intervida o alguna ong similar d'apadrinaments i em va assegurar que podria visitar el nens o la nena de la India que apadrinés i notaria com s'inverteix els diners amb fets concrets. Però jo no tinc diners per viatjar a la India i per altra banda, com que no conèc el país, ni la llengua, ni res, fàcilment em podrien fer una obra de teatre amb un bon decorat. Així que veient que no hi havia manera que em convences i jo deixes anar la cartera i ell cobrés la seva part per un nou client (doncs per mi és evident que aquests nanos van a comissió – així ho he vist a ofertes d'infojobs per treballar amb ong a peu de carrer), em va insultar dient-me insolidaria i egoista.
Així que, recordant temps passats, a la pregunta de “per què no?”, li responc:
- Perquè no.
I intento esquivar la pregunta i també a ell per marxar però el noi insisteix:
- No vols dir el per què?
I jo li responc mentre intento fugir d'ell:
- No.
Però el noi no es dona per vençut i em diu:
- No t'agraden els pobres, eh?
I jo amb sornaguera ja li responc:
- Ni els rics.
I ell em dóna un copet a l'espatlla amb sarcasme:
- Quan siguis pobre em vindràs a demanar ajudar.
I jo accelerant el pas encara més i apunt d'estomacar-lo sino em deixa fugir li dic:
- Això mateix i així comprobaré la vostra solidaritat.

I acabat d'explicar això, pregunto ¿de què cony van les ong aquestes? Qué cony pretenia el paio aquest? Potser esperava que tot seguit d'insultar-me i prejutjar-me em girés i li digués: “m'has tocat la fibra sensible, tens tota la raó del món, sóc una rata rica podrida que no vol ajudar als pobres però que a partir d'ara ja podré dormir tranquil·la perquè ara mateix em faig de l'unicef i li pagaré la quota que m'eximirà del pecat de viure en el primer món”?

Resulta que cada cop més tenen menys socis. No m'estranya. Algú ha vist que hagi millorat una miqueta el tercer món des de que totes les ONG dels països rics estan allí? De fet, a tots aquests països el nivell de pobresa, no és que s'hagi mantingut, sinó que ha aumentat. Em poden dir en qué es bassen per dir que estan millorant el món? Jo l'únic que veig és que moltes progrés és foten unes vacances als països exotics de collons amb l'excusa que van ajudar, sense invertir gaires cales ddel a seva compte corrent.

2 comentaris:

Anna ha dit...

... jo també els odio...potser hi ha algun que altre càndid entre ells que creu que està ajudant amb la seva tasca... però s´ha de ser un imbècil per no veure que rere de tanta parafernàlia només hi ha una empresa que funciona com totes...parlo desgraciadament de primera mà, i aquestes empreses et capaciten tant per vendre sofàs (i vendre´n tans com puguis) com per apadrinar una criatura(...)tot al mateix nivell.. com caçar solidaritat i màrqueting?... és una vergonya i una presa de pèl... segur que van parlar del teu cas en una de les seves reunions "a l´americana" prèvies a la captació de socis (aquestes reunions existeixen...en fi...)i segur que l´individu va pujar tres punts en el rànquing a ser l´empleat de la setmana per escridassar-te...
a més porto any i mig treballant al costat d´una peça com la que et vas trobar al carrer (és membre fundadora d´una ong i fa xerrades sobre la violència sobre les dones a Àfrica)i és trepa com poques i mala companya...moltes vegades reflexiona i em diu:
-"cómo puede ser que yo ahora mismo esté trabajando aquí, en vez de estar en Àfrica ayudando a las personas...!!"-
jo també m´ho pregunto moltes vegades...

primer que aprenguin a respectar a la gent que tenen a prop, i després que globalitzin...

bé... gràcies pel teu espai d´irracionalitat entre tanta "raició"... has animat un dia lleig i fotut...

Sheila ha dit...

El que veig es que l'últim any les ONG tenen una estrategia per a recaptar socis molt més violenta. Fins i tot et truquen a casa i quan els dius que no tens feina, et pengen ràpid. Quan podria ser una bona oportunitat per demostrar aquesta solidaritat.

Moltes gràcies pel comentari.